Search results for "Filología Catalana"
showing 10 items of 46 documents
Les relacions entre el Tirant lo Blanc i l'Amadís de Gaula: primeres notes per a un estat de la qüestió
2009
Es posen al dia els estudis que comparen d’una o altra manera les dues obres cavalleresques peninsulars Amadís de Gaula i Tirant lo Blanc. Així, el balanç que s'obté és que els aspectes que han estat estudiats per la crítica són més aviat antics i generalistes i, tot i que alguns treballs han incidit en aspectes més sectorials, no ho han fet amb el grau d’aprofundiment desitjable. Concretament, entre les aproximacions de caire general es troben la de María Rosa Lida que emmarca l’Amadís i el Tirant dins del conjunt de l’herència artúrica peninsular; i el treball de Várvaro, que explica certes “singularitats” del Tirant, que el separen de la narrativa cavalleresca més convencional, a la llum…
Fabra and the linguistic authority in the Valencian Country: the Philological Section of Institut d’Estudis Valencians (1937-1939)
2019
Davant la dificultat d’acceptar al País Valencià l’autoritat lingüística de l’IEC i la codificació de la llengua catalana, Fabra reconegué en almenys tres declaracions (1918, 1930 i 1937), que corresponia als escriptors valencians la tasca de depurar i de redreçar la llengua i admeté que la constitució d’un centre d’estudis filològics al País Valencià hi podria ajudar. No es pronuncià sobre les Normes de Castelló, però s’interessà per la seua aplicació i, com a president de l’IEC, mantingué una bona relació amb l’Institut d’Estudis Valencians (1937-1939), creat per Francesc Bosch i Morata a imitació de l’IEC. La creació de l’Institut d’Estudis Valencians (= IEV) fou una aspiració constant d…
Educar en la diversitat. Una proposta d'educació literària a l'aula de Magisteri
2016
L’objectiu d’aquest article és presentar una experiència duta a terme en l’assignatura «Formació literària en l’aula d’Educació Infantil» durant el curs 2014-2015, a partir de la necessitat educar l’alumnat en la diversitat i amb la incorporació de la literatura, la dramatització i els titelles com a poderoses eines de presa de consciència, de reflexió i de diàleg sobre la diferència. Des de la investigació sobre literatura infantil i amb la diversitat afectivosexual com a eix, els grups de treball van iniciar un debat sobre la (in)visibilitat de la majoria d’aquestes obres, i també dels prejudicis i estereotips que romanen en un gran nombre d’obres infantils. Considerem que l’experiència v…
L?encaix de la narrativa sense ficció de Víctor Labrado en el paradigma de la novel·la històrica valenciana
2019
Resum: L’escriptor valencià Víctor Labrado (Sueca, 1956) s’ha erigit com un dels grans referents contemporanis en el camp de la novel·la de no-ficció en català, subgènere narratiu que conjumina la intenció metanovel·lesca amb fidedignes discursos testimonials. Ara bé, ¿les obres cabdals de Labrado –peculiars, idiosincràtiques i gens usuals– poden ser considerades també, sense subterfugis ni matisos, novel·la històrica? A grans trets: trames guerracivilistes empeltades d’entrevistes, dosis generoses de periodisme documental i absència gairebé absoluta de ficció. La tècnica i l’estil propi no suposen, però, cap impediment perquè molts llibres seus siguen alhora novel·la històrica, si fem cas …
Variació funcional i expressió de l'evidencialitat en el català del s. XV: la traducció de Les paradoxa de Ferran Valentí
2013
Resum: L’anàlisi comparativa de l’obra de Ciceró Paradoxa Stoicorum i la traducció del s. XV fetaper Ferran Valentí és d’alguna utilitat des de la perspectiva lingüística. En aquest article, examinemun element d’interès per a la semàntica del català: l’expressió de l’evidencialitat mitjançant algunsverbs com jutjar, estimar, pensar, sentir, etc. En aquest estudi, observem com tradueix Valentí elsverbs llatins en català i provem de reconèixer quins evidentials del català medieval són el resultatd’una interferència del llatí. L’objectiu és establir el valor evidencial de cadascun d’aquests verbs i feraixí un primer acostament a l’expressió de l’evidencialitat en un registre formal del català …
From [emotion] to [against will]: the Process of Grammaticalization of malgrat in the 12th-16th centuries
2018
L’estudi que presentem se centra en el procés de gramaticalització de malgrat, des del paper com a Sintagma Nominal originari que expressa una [emoció] fins al valor de [contra voluntat] que arribà a assolir com a Sintagma Preposicional. Parem esment especialment en la retracció que experimentà malgrat justament a partir del segle xvi. Examinem l’evolució de malgrat segons les propostes de la Lingüística Cognitiva i, concretament, la Teoria de la Gramaticalització, i les combinem amb els plantejaments de l’Anàlisi del Discurs, la Teoria de l’Argumentació i la Pragmàtica. La defensa del canvi lingüístic arrelat en l’ús, d’acord amb la Teoria de la Intersubjectivació, ens ajuda a revisar les …
Some data on the transmission of the lives of saints between the Middle Ages and the modern era in the Crown of Aragon
2019
En l’edat mitjana les vides de sants eren models a seguir, exemples en els sermonaris i en els textos didacticodoctrinals. La popularitat d’aquestes vides es reflecteix en les arts plàstiques i visuals, en la literatura i en la cultura popular. A través de l’exemple de la transmissió escrita de tres vides de sants incloses en la traducció catalana de la Legenda aurea, presentem en aquest treball una aproximació a la manera en què es difonien aquelles vides, que circulaven de manera individual o integrades en compilacions i que podien oferir versions diferents en cada cas. La repercussió d’aquelles vides perviu en l’època moderna, que les recull en forma de composicions en vers, obres de tea…
Corporeïtat, conflicte i abjecció en Les mans de la deixebla d?Anna Moner
2019
Resum: Aquest article té per objectiu analitzar la novel·la Les mans de la deixebla d’Anna Moner (2011) com una obra a cavall entre la narració gòtica i l’ambientació històrica en el segle xviii, d’una banda, i com a exponent de la representació de la corporeïtat, d’una altra. Estudiem els mecanismes a través dels quals l’autora construeix tres personatges complexos que giren al voltant del conflicte generat per la naturalesa abjecta (Kristeva 2006) del cos de la protagonista. A partir d’aquest punt, ens proposem explorar com les mans deformades esdevenen un símbol que connecten amb la tradició gòtica (Cornich i Sedgwick 2017) i que en aquesta novel·la funcionen com un agent que distorsiona…
Materiality and compositorial errors of a poetical incunabulum: the contribution of textual criticism
2019
L’anàlisi material dels testimonis d’una obra literària forma part de la fase de recensio en un procés de crítica textual, que ha d’anar més enllà de la mera descripció del continent. Cal atendre a la informació que donen aquestes característiques quant als continguts, quant al procés de transmissió dels textos, perquè aquestes dades tindran funcionalitat ecdòtica. Així, aquest treball estudia la materialitat i els errors d’un incunable poètic valencià, que és el primer d’una trilogía d’impresos dedicats a la Immaculada Concepció i patrocinats per Ferran Dies. The material analysis of the witnesses of a literary work is part of the phase of recension in a process of textual criticism, which…
La poesia en la prosa de Joan Roís de Corella : delimitació i transmissió del corpus
2019
Resum: L’obra en prosa de Joan Roís de Corella es caracteritza per incorporar-hi poesies. En aquest sentit, aquest treball té un doble objectiu, que es marca des del seu títol: d’una banda, delimita el corpus, que arriba a catalogar vint-i-un poemes, d’una extensió molt diversa, des d’un sol vers fins a vint-i-vuit; d’una altra banda, estudia la transmissió textual d’aquests poemes, amb especial atenció als trets que caracteritzen els diferents testimonis i a les particularitats de transmissió dels poemes.Paraules clau: Joan Roís de Corella, poesia, transmissió textual, corpus, codicologia.Abstract: The work in prose by Joan Roís de Corella is characterized by the incorporation of poetry. I…